Introducció

 

Vull destacar el fet que l’acordió diatònic de 3 fileres, és actualment en evolució, talment com ho són les músiques en les que hi està implicat. En la música tradicional també hi ha col·lectius de músics que cerquen i investiguen noves possibilitats sonores que la mantenen viva i actualitzada.

 

Per tot això és comú entre els acordionistes que un cop hem après a dominar el Sistema Estàndard (2 files i 8 baixos) vulguem escollir un model de sistema de 3 fileres, de manera que puguem “evolucionar”. és a dir: poder moure'ns a tonalitats més allunyades de les que estàvem acostumats a fer, discórrer per diferents modalitats d’escala que no teníem al nostre abast, fer acords amb més colors dels que havíem pogut fer abans, etc.

 

 

El Sistema Simètric  (Disseny de Marc del Pino. Idea original: Daniel Violant)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Sistema Simètric és un model de sistema bissonor, simètric i cromàtic que no evoluciona de l’arrel pròpia del sistema estàndard (2 fileres i 8 baixos). Aquest parteix de la lògica de l’acordió cromàtic de botons.

El Sistema Simètric té una lògica constant en el comportament de les diferents tonalitats (és a dir, la mateixa digitació val per a totes les tonalitats) i en les diferents alçades al llarg de tota la tessitura del teclat, (és a dir, allò que toqui a la octava més greu del teclat, ho podré repetir a la octava més aguda sense variar-ne la digitació).

 

La construcció d’aquest sistema prové de les idees compartides amb Daniel Violant, qui al seu torn havia compartit idees prèviament sobre aquest tema amb Alex Miquel, al voltant de la possibilitat d’estructurar el teclat d’una manera simètrica.

Partint de la base que el model simètric de 3 fileres unisonor ja existeix com una variant en l’ordenació de les notes al teclat de l’acordió cromàtic de botons, va ser Daniel Violant qui em va formular la idea d’imaginar un sistema en el que tancant totes les notes del teclat simètric, aquestes pugessin mig to, és a dir, que l’intèrval entre les dues notes de cada botó fos una segona menor ascendent en el procés d’obrir i acte seguit tancar la manxa. Per tant, el Sistema Simètric és un sistema bissonor.

Aquest sistema no el varem dur mai a la pràctica fins que l’any 2002 vaig encarregar un acordió amb aquest sistema.

El Sistema Simètric no parteix de la mateixa arrel que l’acordió diatònic estàndard. La seva lògica es basa amb unes altres lleis, fruit de la distància constant que tenen les notes les unes respecte les altres.

La pròpia composició del sistema consta de tres 3 fileres de botons en “rombe” (disposició de 11-12-11 botons) que s’estructuren cadascuna en una relació de terceres menors consecutives.

 

Simètric és un terme que explicita que les notes estan posades les unes en relació amb les altres a una distància proporcional, i que les octaves cromàtiques estan col·locades de la mateixa manera, i per tant també són simètriques les unes en relació amb les altres.

Per exemple, si vull fer un fraseig concret (ex: do,re,mi,fa), quan el canviï de tonalitat (ex: re,mi,fa#, sol) no hauré de variar la digitació; i si el vull canviar d’octava sense variar-ne la tonalitat original, el podré fer exactament igual, encara que el passatge tingui notes obrint i tancant consecutives.(Sempre que la tessitura de l’instrument ho permeti).

La característica principal de la simetria és precisament que, tot i perdent una tonalitat mare a cada una de les fileres de botons del teclat dret, – com era el cas del Sistema Estàndard, i per extensió el de tots els sistemes de 3 fileres que se’n deriven -, tenim ara, a cada filera, la possibilitat de trobar 4 tons “mare” que es digitaran de la mateixa manera i que tindran, cadascun d’ells, una lògica no tant diferent a la del funcionament d’obrir i tancar de l’acordió de 2 fileres.

La simetria en aquesta ordenació, permet certament una fluïdesa molt més clara en el camí de la intuïció, sobretot quan parlem de modulacions a tonalitats llunyanes a la tonalitat de do major.

 

Perquè defenso aquest sistema ?

 

Penso que amb un sistema com aquest és possible donar un enfoc modern i versàtil, sense perdre en essència la sonoritat pròpia dels sistemes bissonors i molts dels recursos habituals del diatònic.

La improvisació sense fronteres, barrejada amb la tècnica habitual del diatònic tenen cabuda en aquest univers simètric que ofereix una infinitat de possibilitats.

Proposta de combinació amb els sistemes de mà esquerra:

El Sistema Simètric és combinable amb els 2 sistemes de mà esquerra (de 18 i 24 baixos que proposo a l’inici del document).

 

 

 

 

 

Simètric 18 baixos  (Disseny de Marc del Pino)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El sistema simètric per a 18 baixos consta de tres fileres de sis botons ordenades de manera que en les dues primeres fileres tenim una relació de tres parelles de baix-acord per filera, amb la peculiaritat que els acords són sense terceres. (Aquesta és una característica molt freqüent en alguns models d’acordió diatònic que permeten, mitjançant un registre*, mutejar aquestes terceres per tal que els acords quedin neutres i, essent menys densos, es puguin combinar bé entre ells per formar acords de 4 notes anomenats acords quatríades.

 

La relació de baix i acord s’expressa en el plànol mitjançant lletres majúscules i minúscules respectivament. Les correspondències entre les lletres i els baixos/acords estan basades en el xifrat de notació harmònic anglosaxó.

 

Les terceres són les notes que corresponen al tercer grau de l’acord definint-lo com a major o menor en funció la distància respecte la fonamental de l’acord és de dos tons o bé d’un to i mig respectivament.

 

 

*Registre mecànic que acciona un mecanisme que muta la tercera nota de l’acord i el transforma en un acord neutre que no es defineix ni en estat major ni en estat menor.

 

* L'acordió de la Forografia és el Model Saphir del luthier Bertrand Gaillard.

Per a més informació sobre aquests acordions, consulteu el web: http://www.accordeonsgaillard.fr/

 

 

Marc del Pino