El Sistema SEMI-SIMÈTRIC (Disseny de Marc del Pino)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Sistema Semi-Simètric és un model de sistema bissonor, semi-simètric (*) i cromàtic que evoluciona de l’arrel pròpia del sistema estàndard (2 files i 8 baixos). (*) En dic “SEMI-simètric” perquè NO té una lògica constant en el comportament de les diferents tonalitats (és a dir, la mateixa digitació no val per a totes les tonalitats possibles) i en dic “semi-SIMÈTRIC” perquè SI que és constant en les diferents alçades al llarg de tota la tessitura del teclat, (és a dir, allò que toqui a la octava més greu del teclat en una tonalitat concreta, sigui la que sigui, ho podré repetir a la octava més aguda en aquesta tonalitat sense variar-ne la digitació.

Aquest sistema parteix de la mateixa arrel que l’acordió diatònic estàndard i es basa també en el disseny del sistema Milleret/Pignol que parteix d’aquesta mateixa arrel. Tanmateix el Sistema Semi-Simètric incorpora canvis estructurals que el faran únic i diferent respecte la resta de sistemes que han partit del Sistema Estàndard.

 

Les distàncies d’una nota respecte les altres notes de la seva filera i fins i tot de les altres fileres, no són proporcionals. Si vull fer un fraseig concret (ex: do,re,mi,fa), quan el canviï de tonalitat (ex: re,mi,fa#,sol) hauré de variar-ne la digitació, però quan el canvi només el faci a l’octava mantenint-ne la tonalitat, el podré fer exactament igual sense variar-lo encara que el passatge tingui notes obrint i tancant consecutives.(Sempre que la tessitura de l’instrument ho permeti).

 

La pròpia composició del sistema consta de 3 fileres de botons en “rombe” (disposició de 11-12-11 botons).

Aquest sistema garanteix l’escala cromàtica en tots 2 sentits de la manxa al llarg de tota la seva tessitura. Aquesta nova possibilitat, per bé que l’instrument continua tenint un eix central afinat en dues tonalitats principals com en el cas del Sistema Estàndard, permet que es pugui tocar molt còmodament amb totes les tonalitats de l’esfera cromàtica, i evidentment encara més fàcilment en les dues tonalitats principals d’un Sistema Estàndard tradicional.

 

Perquè defenso aquest sistema ?

 

Perquè em permet obrir molt el ventall de possibilitats sense deixar de mantenir de manera endreçada les octaves. Aquesta nova perspectiva m’apropa a la improvisació i la modulació a noves tonalitats.

Si bé aquesta qüestió em sembla de vital importància, també haig de destacar que el sistema permet mantenir la inèrcia de la manera de fer del diatònic, donat que les fileres centrals de l’acordió continuen donant un èmfasi explícit a les dues tonalitats majors pròpies del diatònic, i això em permet mantenir digitacions i recursos que ja havia après amb el diatònic estàndard.

 

Amb aquest sistema puc aprofundir en les rítmiques pròpies del diatònic, donant un enfoc modern i ric amb amb els tipus d’acords que el sistema posa al meu abast.

 

 

 

 

Simètric 18 baixos  (Disseny de Marc del Pino)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El sistema simètric per a 18 baixos consta de tres fileres de sis botons ordenades de manera que en les dues primeres fileres tenim una relació de tres parelles de baix-acord per filera, amb la peculiaritat que els acords són sense terceres. (Aquesta és una característica molt freqüent en alguns models d’acordió diatònic que permeten, mitjançant un registre*, mutar aquestes terceres per tal que els acords quedin neutres i, essent menys densos, es puguin combinar bé entre ells per formar acords de 4 notes anomenats acords quatríades.

 

La relació de baix i acord s’expressa en el plànol mitjançant lletres majúscules i minúscules respectivament. Les correspondències entre les lletres i els baixos/acords estan basades en el xifrat de notació harmònic anglosaxó.

 

Les terceres són les notes que corresponen al tercer grau de l’acord definint-lo com a major o menor en funció la distància respecte la fonamental de l’acord és de dos tons o bé d’un to i mig respectivament.

 

 

*Registre mecànic que acciona un mecanisme que muta la tercera nota de l’acord i el transforma en un acord neutre que no es defineix ni en estat major ni en estat menor.

 

* L'acordió de la Forografia és el Model Saphir del luthier Bertrand Gaillard.

Per a més informació sobre aquests acordions, consulteu el web: http://www.accordeonsgaillard.fr/

 

 

 

Marc del Pino